Reflexió final.
No sé com resumir tot aquest llibre. Ha estat estrany, però sí que era entretingut llegir. La part del blog, era pesada, i com ho vaig deixar per tan tard...
No sé com resumir tot aquest llibre. Ha estat estrany, però sí que era entretingut llegir. La part del blog, era pesada, i com ho vaig deixar per tan tard...
Aquest conte m'ha paregut més realista que els altres.
Per fi hem tingut una història decentment feliç. Ja tocava, aquest llibre me n'anava a provocar depressió.
Guau... Aquesta història m'ha deixat confús i sorprès a la vegada.
Un bon títol per a aquest conte, aquest tema de la soledat, i la il·lusió de socialitzar és molt trist, però a la vegada tendre.
Aquest conte és estrany també. El tema del conte em pareix que s'ha desviat un poc ara a la mort i temes com el suïcidi, pareixia que aquest llibre tractaria de l'amor, però ara està agafant una temàtica distinta.
A aquest punt no sé com o què opinar. Els contes són tan absurdament breus que no es poden resumir i no crec que puguin contar com històries. No sé què hauria d'opinar d'aquesta.
No sé com opinar d'aquest conte. És exageradament breu i tot i que la mar segueix com a temàtica, l'amor per algú o una cosa no hi és present.
Aquesta segona història és un poc confusa per la manera que ho explica i les metàfores utilitzades.
Aquesta història... M'ha encantat.